La contentezza passa in fretta, resta la malinconia
L’è giü dei chèi de che conose be,/ Ghè gnènt de fa,/ La belegorgna la mè ciaparà./ Go proàt a mia restà èndrè,/ Ma so mia bu,/ Dopo du pass aànti me ve èl magù./ Reste le sentàt zo,/ Blocàt nei penser pasàcc./ Malàt de contentèsa,/ Che come la calabrösa apena èl ria èl sul,/ La svanes èn frèsa./ Reste le èmpalàt a aspetà èl dumà.
Renzo cominassi
Riproduzione riservata © Giornale di Brescia


