Una poesia dedicata alle mamme
Chiedo cortesemente spazio per fare un piccolo omaggio alle mamme. Avendo composto una poesia dialettale per mia mamma, vorrei proporla sul giornale per dedicarla a tutte le mamme. Penso in particolare a quelle che non possono più avere una carezza, una telefonata, un gesto d'amore dai loro figli... Ciò che ho scritto con il cuore per mia mamma vorrei che giungesse a queste mamme come un regalo per ciascuna di loro.
Quarantases chili de grandesa
Sculta mama chesta composisiù / E dopo dim la tò opiniù: / l'è per töte le mame del mont, ma sensa presunsiù, / come se la fös na bela cansù. / Scultela fin an font / Prima de dim vergot.
Che sudisfasiù quan le mie amiche le ma dis. / «Che bèl iga 'na mama come la tò» e me volares responder: / «Spere che apò le oste le ga somèe en po». / En sinquant'agn che so al mont t'o mai vest 'na olta co la lüna storta, / sebé che de risù ta ga néret de pö de 'na sporta. / Che bel quan la sera ta disiet a me fradel: / «Tö sö la fisarmonica e tango e valser suna en qual tochel. / L'è mei, car i me scècc, perché 'n orasiù e 'na cantada le té alegra la brigada». / Per me, a pensaga bé, ta set al pari de 'n laureat, sebé che ta ghet mia stüdiat.
Debù...? (Comenta la mama)
Se ghè 'n malat a l'ospedal / Ta ferma gna 'l sul gna 'l temporal; / se a olte ta sentet i picoi «acciachi» de l'età / te ta ga det en pasa là. / Ta 'ncumincet la giornada come se la fös 'na noità / E bé o mal ta la feneset sempre en serenità. / Serca de iga mia fresa de enda «de là» / E, come ta diset en bresà, ghè semper de 'mparà; / Per noter fiöi e niùcc ta set na bela eredità.
(Mama) Dim mia che ta l'et scriida aposta per me... che unur che ta ma fe...
Sé, cara marna, l'è prope per té... / Pos dil me che ta conosce bé; / l'o scriida con tòta franchesa... / en font ta set apena quarantases chili de grandesa.
Maria Luzardi
Brescia
Riproduzione riservata © Giornale di Brescia
Iscriviti al canale WhatsApp del GdB e resta aggiornato